Entrevista a... BLANCA BUSQUETS, Escriptora i periodista

"El progrès no és pot evitar, però sempre s'ha d'anar del braç amb la gent que foment la lectura digital"

Barcelona, 1961. La lletra escrita ha marcat la seva vida. Als dotze anys va escriure el seu primer conte, i des de llavors, escriure es converteix en l'eix central de la seva vida. Ha publicat les novel·les Presó de neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009) [A saber on està el cel, 2009], La nevada del cucut (2010) [La nevada del cuco, 2012], guanyadora del premi Llibreter 2011, i La casa del silenci (2013) [La casa del silenci, 2013]. Les seves novel·les han estat traduïdes al castellà, rus, italià i alemany. La casa del silenci té també els drets venuts a Noruega.  De periodista treballa des de 1986 en les emissores de Catalunya Ràdio. Ha realitzat diversos programes. També ha treballat de redactora en la Televisió de Catalunya durant set anys. Escriu periòdicament en els diaris digitals Osona.com i Va néixer Digital.  És sòcia de la Associació d'Escriptors enLlengua Catalana. 

Fotografía extreta de Google Images

S’esperava que Sant Jordi fos un punt d’inflexió per a la venta del llibre en paper. Des del punt de vista d’escriptora creu ho ha estat, realment?

Sant Jordi es diferent. Jo llegeixo en e-book perquè me’s molt  més còmode però per Sant Jordi compro un llbre oficial. Per tant, jo crec que el dia de Sant Jordi, precisament, es una dia de regalar un llibre físicament. Si no, no te gràcia. Seria això.

Com a escriptora, com ha viscut aquest dia?

El dia de Sant Jordi, d’aquest any, només vaig anar a un lloc a la tarda. A un bar que feien unes vetllades literaries. Llavors vaig anar per fer unes signatures. Es el primer any, des de fa uns quants, que no havia tret novetats perquè jo sempre les trec a l’octubre. Aquest any no havia tret res i, per tant, no havia d’anar a signar, però em van trucar. El dia de Sant Jordi es esgotador, des de bon matí fins a les nou del vespre. Aquest any em van demanar això i la casualitat va ser que si que podia anar-hi.

Entrevista a... SEGIMÓN BORRÀS CAMPOS, Secretari general del Gremi d'Editors de Catalunya

“En un moment o altre hi haurà un equilibri entre el llibre en paper i el llibre digital”

El Gremi d'Editors de Catalunya és el representant del col·lectiu de professionals de l'activitat editorial amb seu al territori de Catalunya. Té relació, directament i a través de la Federación de Gremios de Editores de España,  amb els ministeris d’Educació i Cultura, Indústria i Comerç, ICEX i Presidència del Govern. El Gremi participa activament en la discussió de les polítiques del govern de la Generalitat de Catalunya. Segimón Borràs Campos n’és secretari general des de el 1996. Tot i que és va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona compta amb una àmplia experiència en el sector editorial. Anteriorment, però, fou cap del servei al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, més tard,  va ser director comercial de l’Enciclopèdia Catalana, lloc que va deixar per a dedicar-se al gremi.  Els llibres sempre han estat font de coneixement i cultura. Les noves tecnologies han canviat la manera de llegir i, fins i tot, els hàbits, però, no obstant, la tendència no és clara i, aquest és un tema, que s’ha de discutir.

S’esperava que Sant Jordi fos un punt d’inflexió per a la venta del llibre en paper. Ho ha estat, realment?

És una mica fort dir que ha estat un punt d’inflexió. Normalment és un bon dia de vendes i el Sant Jordi d’aquest any ha estat esplèndid.

El Flic Festival aposta per un llibre tridimensional per cridar l'atenció del infants i dels joves

Una obra simplista que incentiva la lectura del més petits

Marion Bataille participa en la nova edició del Flic Festival amb el seus llibres en 3D. La dissenyadora gràfica va adaptar l’estil pop-up fa uns vint anys i encara el conserva, tot i haver evolucionat  tècnicament.  L’autora vol ensenyar als mes petit, i els no tant,  a observar la literatura des d’un altre punt de vista i fer-la més amena.

Bataille és una il·lustradora i enginyera de paper que utilitza doblecs i mecanismes típics del pop-up  per crear llibres. Aquests, estan fets amb una tècnica senzilla, basada en retalls simples i  en doblegar paper, es a dir, és una evolució de l’antiga tècnica xinesa Kirigami:   l'art de tallar el paper dibuixant amb les tisores i retallant-les directament. Les pagines del llibre desprenen màgia i creen una obra d’art didàctica, recomanable, fins i tot, per a adults, on prenen cos lletres de pal sec, desproveïdes de floritures i tenyides de colors primaris. Les obres de Bataille, en definitiva, atrauen per ser sintètiques, primàries i originals. “Volia fer llibres per explorar la interessant col·lisió entre el text i les imatges. Intento ser clara i fer-ho tot més i més transparent”, va declarar la il·lustradora.

Malgrat tot, la seva aparició no només estarà restringida a la mostra dels seus treballs sinó que l’autora impartirà classes i transmetrà, de primera mà, la lliçó inicial als alumnes del taller del festival Flic, a tots aquells infants a partir de 8 anys.  Marion Bataille ha publicat un total de tres obres. La primera, el 1988, va ser un abecedari, tot i que no va tenir massa èxit en la primera aparició, un any després s’exhibia a la galeria marxant Nigel Greenwood de Londres; la segona, el 2006, a París, va ser un prototip d’Op-up amb el nom d’ABC3D; la tercera, i última, ha estat una sèrie numèrica de l’1 al 10 amb el nom Número.

El Flic Festival ofereix una mostra de literatura  i art infantils i juvenils a diverses poblacions i espais culturals. El seu objectiu principal és apropar la creació literària als mes petits i fomentar la seva lectura, apostant per la innovació i l’experimentació en la transmissió i promoció de la lectura. Intenta portar iniciatives internacionals a tota Espanya a través de l’acció literària. El festival compta amb convidats tant nacionals com internacionals que permet una gran varietat de perspectives, a través del crossing art literari. El Flic posa especial atenció a incentivar l’acció literària en espais o llocs de la literatura no habituals.

Mor, als 87 anys, Josep Maria Castellet

Castellet: “Per a ser editor has de tenir bon ull, has d'usar bé el nas, has de pegar l'orella on es deu i és imprescindible tenir tacte”

Josep Maria Castellet ha mort als 87 anys a l’Hospital de Barcelona el dia 9 de gener. L’editor i assagista va actuar com a pont entre la cultura castellana i catalana durant gran part de l’era franquista. Ha publicat una trentena de títols i ha sigut director literari d’Edicions 62 i Edicions Penínsules durant més de tres dècades.

Castellet va ser un dels intel·lectuals més influents en la renovació crítica i literària tant catalana com espanyola, cultures a les que va oferir un pont de doble sentit i a les quals va ajudar a entendre’s.  A més, va ser un referent en la lluita cultural contra la dictadura franquista i de la renovació, en aquella època d’estrenyiment literari, de les lletres espanyoles i catalanes.  “Vaig ser un visionari i soc un fracassat. Tinc el convenciment i la vanitat de que si no hagués passat 40 anys en el franquisme no hagués estat Premi Nobel; però sí una personalitat important en el mon de la cultura espanyola. Vaig perdre el temps per culpa de Franco”, va declarar Castellet al diari El País.

No obstant això, va donar-li temps de ser director literari de dues de les editorials més importants de les lletres espanyoles com, sobre tot, catalanes, amb més de trenta anys d’experiència en el sector, durant el període comprès entre  1964 i 1996. Així mateix, va publicar més de trenta títols, entre els quals destaca el 1987 Memòries informals d’un director literari, el 1963 Poesia catalana del segle XX  en col·laboració amb Joaquim Molas i el 1970 Nueve novísimos poetas espanyoles. Gracies a totes aquestes obres, va guanya multitud de premis com la Creu de Sant Jordi i la Medalla d’Or atorgades per la Generalitat i el Premi Nacional de las letras el 2010.

Castellet va ser l’impulsor del realisme històric, un moviment que propugnava la ruptura amb les actituds culturals pròpies del franquisme i del qual va publicar un manifest, redactat conjuntament amb Joaquim Molas. Aquest moviment va evolucionar cap a l’estructuralisme i, posteriorment, es va convertir en membre de la Generació dels 70, quan va ser membre destacat de l’Escola de Barcelona. Malgrat tot, va fundar l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana l’any 1977. Castellet va mantenir, durant tota la seva vida, la necessitat de mantenir un pont de doble sentit entre dues cultures diferents, com ho son la catalana i espanyola però que es necessiten l’una a l’altre.