Entrevista a... SEGIMÓN BORRÀS CAMPOS, Secretari general del Gremi d'Editors de Catalunya

“En un moment o altre hi haurà un equilibri entre el llibre en paper i el llibre digital”

El Gremi d'Editors de Catalunya és el representant del col·lectiu de professionals de l'activitat editorial amb seu al territori de Catalunya. Té relació, directament i a través de la Federación de Gremios de Editores de España,  amb els ministeris d’Educació i Cultura, Indústria i Comerç, ICEX i Presidència del Govern. El Gremi participa activament en la discussió de les polítiques del govern de la Generalitat de Catalunya. Segimón Borràs Campos n’és secretari general des de el 1996. Tot i que és va llicenciar en dret per la Universitat de Barcelona compta amb una àmplia experiència en el sector editorial. Anteriorment, però, fou cap del servei al Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya i, més tard,  va ser director comercial de l’Enciclopèdia Catalana, lloc que va deixar per a dedicar-se al gremi.  Els llibres sempre han estat font de coneixement i cultura. Les noves tecnologies han canviat la manera de llegir i, fins i tot, els hàbits, però, no obstant, la tendència no és clara i, aquest és un tema, que s’ha de discutir.

S’esperava que Sant Jordi fos un punt d’inflexió per a la venta del llibre en paper. Ho ha estat, realment?

És una mica fort dir que ha estat un punt d’inflexió. Normalment és un bon dia de vendes i el Sant Jordi d’aquest any ha estat esplèndid.

En quin sentit?

En tots els sentits. Jo feia anys que no gaudia tant amb l’ambient, amb la gent, amb el temps... que hi ha hagut pel centre de Barcelona.  Sant Jordi, a Catalunya, és la gran festa del llibre.

Segons un estudi del Gremi d’editors de Catalunya i de l’Associació d’Editors de Catalunya els lectors majors de 14 anys de llibre digital s’ha triplicat en tres anys del 6,5% en 2011 al 19,3% el 2013. ¿Aquesta tendència seguirà a l’alça?

En principi se suposa que si, es a dir, si seguim la mateixa tendència d’altres països, com per exemple els Estats Units, que sempre van més avançats en tecnologia. La tendència nord-americana és la que  marcarà la trajectòria a Espanya.  Es cert que Estats Units ha anat creixent molt ràpid en aquest àmbit, però ara s’ha estancat, la qual cosa vol dir que en un moment o altre hi haurà un equilibri entre el llibre en paper i el llibre digital. Tot i això, el llibre digital no substituirà totalment el llibre en paper.

Del total de població que consumeix llibres digitals, només un 9,7% paga per la descàrrega, l’altre 77% els llegeixen de forma gratuïta, havent-los descarregat per internet.  ¿Com es pot eradicar el problema de la descarrega il·legal?

El que s’ha de canviar és la legislació. Personalment, crec que estem en un sistema jurídic que no afavoreix el progrés i les noves tecnologies. A nivell mundial hi ha dos sistemes de protecció de la propietat individual: el sistema anglosaxó i el sistema continental.  El sistema anglosaxó o de copyright és molt més obert i posa el centre d’atenció en el dret d’explotació de les obres. Mentre que el dret continental ve del segle XIX, i  és més feixuc, aleshores, hi ha una situació de desavantatge d’un sistema envers l’altre.  Per l’altre banda, és necessària, també, molta pedagogia.

La industria editorial mou a Espanya 3000 milions d’euros, un 0,7% del PIB. ¿Es suficient aquesta xifra per estimular l’hàbit de lectura?

La situació és al revés: si hi hagués més hàbit de lectura es vendria més i aquesta xifra es podria incrementar. Com més hàbit de lectura, més venda de llibres. Com menys hàbit de lectura, menys venda de llibres.

Com creu que es pot estimular l’hàbit de lectura?

Bàsicament, per estimular-lo el que cal fer és  crear hàbit. Si tu fas una campanya de televisió dient: “Llegiu més!”, en tot cas, el que crearàs és un propòsit i a l’endemà ja no el recordarà ningú. Els hàbits són el que queden i el que crea hàbit és l’escola. Hi ha sistemes que diuen que tota la classe ha de llegir un mateix llibre, però després hi ha uns llibres que cada alumne escull, llegeix i  se’ls fa seus. Això és el que crea hàbit, fomentar la lectura i ajudar a que cadascú trobi el tipus de llibre, que l’ajuda i que a l’hora l’entreté. Amb això és amb el que es crea hàbit.

Segons Liberdrac la tradició de la lectura digital no està molt arrelada a Espanya: només representa un 3,6% del total de facturació. En canvi, a Estats Units representa un 30%. ¿Quins mecanismes es poden utilitzar per a fomentar la lectura digital?

És evident que hi ha diferencia, però no n’hi ha tanta. El que s’ha de crear, per reduir la distància, és hàbit de lectura i fomentar-la, tant se val que sigui digital com que no ho sigui. No obstant, l’ús de tecnologia no cal estimular-lo, perquè ja es fa sol.

Si seguim així, potser que es perdi la tradició del paper?

Jo crec que no, el que crec que és important és llegir i difondre continguts. Per qüestions pràctiques hi haurà un equilibri entre la tecnologia i el paper, però no se sap on estarà aquest punt, i pel que esta passant a Estats Units i a altres llocs sembla que si es pot trobar l’equilibri. 

Continuant amb Estat Units, segons un estudi realitzat per Pew, una tercera part de la població és propietària d’un dispositiu Kindle o Nook. Aquesta xifra augmenta al 50% de la població si hi afegim l’Ipad. En canvi, a Espanya la distribució d’e-books és d’un 5% del total de vendes. ¿En que és diferència el seu sector editorial del nostre?

En primer lloc, que és una societat tecnològicament més avançada i sempre van un pas per davant. La diferencia, bàsicament, és de temps i de ritme a l’hora de fer les coses. En segon lloc el sistema legal dels Estats Units afavoreix el reconeixement dels drets de tot els participants en la concepció d’una obra i  el d’Espanya no.

Segons aquest mateix estudi els lectors de llibre digital a Estats Units ha augmentat. ¿Com fomenten la lectura digital allà?

No només fomenten la lectura digital, fomenten la lectura en general. El fet de llegir digital no s’ha d’estimular. En tot cas el que cal impulsar és la lectura, després arribar als suports digitals es fa sol.

Llavors, Estats Units ha de tenir una manera diferent de fomentar la lectura, perquè, en proporció, tenen més lectors.

La tecnologia allà està molt més al dia i a l’abast. A Espanya una tauleta encara costa molts diners, però fa dos anys en costava més. El procés d’abaratiment dels productes, a Estats Units, ha estat més ràpid: quan aquí encara costaven molts diners, allà ja es podien adquirir fàcilment. En general, ens separen molts factors culturals i socials.

A Estats Units també hi ha una gran presencia de l’audiollibre, representa un 14% de les ventes. ¿A Espanya té alguna tradició, l’audiollibre?

A Espanya té molt poca tradició l’audiollibre, excepte en el cas de la ONCE.  A nivell comercial de tant en tant hi ha algun intent, però no funciona.

Segons Digitime Research la demanda d’e-readers ha caigut en favor de les tauletes. La previsió diu que en 2015 es vendran 5 milions de d’e-readers i, en canvi, de tauletes se’n vendran 300 milions.  La tendència és que la gent prefereix un suport multitasca. ¿Desapareixeran els e-readers?

Cal dir que una cosa són suports tant diferents com paper i digital, i una altre cosa es el suport o aparell digital amb el que es llegeix un llibre. La tecnologia avança molt ràpidament, per tant, no es pot saber com acabaran les coses.  

Segons l’estudi “Habitos de lectura y compra de libros en Catalunya” la freqüència de lectura ha augmentat un 3,2%. No obstant, l’hàbit de la compra de llibres baixa un 4,3%. ¿Com interpreta aquestes dades?

Aquestes dades mostren que hi ha més gent que llegeix però que es compren menys llibres. O bé que la crisi és nota i quan acabes de llegir un llibre li deixes a un familiar.

El lectors d’e-book  majors de 14 anys han augmentat en un 11,7% i el joves de 10 a 13 anys en un 13,1%. ¿Quina és la previsió de lectors digitals per al futur?

Aquesta tendència seguirà a l’alça depenent del percentatge de la població, es a dir, és evident que el món digital s’està imposant  i es generalitzarà encara més en les generacions a venir. Llavors els percentatges dependran del creixement de la població. 

Finalment, vostè llegeix més en paper o en e-reader?

Llegeixo en les dues coses.

Quin tipus d’e-reader té?

El meu e-reader és de la marca Invest, la que venen al Corte Ingles.