Espero que aquesta part del blog també agradi.
Conferència Antoni Bassas.
Antoni Bassas: "La vida es impredictible"
Antoni Bassas va oferir una conferencia, el passat 7 d'octubre, a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) amb motiu de la inauguració del curs 2013-2014 de Periodisme. Amb l’eslògan “Periodista: una veu i una mirada”, Bassas va oferir un discurs als estudiants de primer any ple d’optimisme i força per a tirar endavant.
Amb un parlament ple d’exemples i amb clares referencies a la seva estada a Estats Units, Bassas va animar a tots els assistents a ser clars i concisos en la seva tasca i a dedicar-se només a allò pel que estan estudiant: a comunicar. Va invitar els alumnes a refusar a aquelles persones que els facin escollir entre ser un bon periodista o bona persona, perquè: “Som el que fem”. A més d’introduir petits consells de com, al seu parer, es pot arribar a ser un periodista professional, no famós. “El periodisme es una mirada –va afirmar-. Periodista es aquell que observa, captura i explica. Aquell que sap quin fet rellevant te una dimensió periodística i té paraules per explicar-ho”.
Així mateix, insta a ser perseverants amb allò que volem i fer que allò que ens succeeixi depengui de nosaltres mateixos. Per demostrar aquesta afirmació va portar els resultats d’un estudi realitzat a diferents països, en el qual uns adolescents van haver de respondre amb respostes de si o no a l’afirmació: “Allò que passa depèn de mi”, a EEUU la resposta afirmativa era del 70%, a Espanya, només del 17%.
No obstant, i sense perdre ni una mica de l’optimisme inicial, Antoni Bassas va desplegar sobre la taula totes les seves cartes per a ser un bon comunicador. I es que sempre ens hem de fer quatre preguntes abans de transmetre qualsevol informació: “Que estic intentant dir? A qui s’ho dic? Amb quines paraules ho faré? Amb quines imatges?”.
Mentre comentava això, entre les seves mans hi voltava un llibre de George Orwell que ens oferia unes claus imprescindibles per escriure clar: no s’han d’utilitzar metàfores o símils, no utilitzar la veu passiva, no utilitzar estrangerismes i la mes important de totes, no fer servir paraules llargues. Amb motiu d’aquesta ultima lliçó i fent al·lusió altre cop a EEUU va posar l’exemple del discurs de J.F.Kennedy: “ No us pregunteu que pot fer el país per vosaltres si no pregunteu-vos que podeu fer vosaltres pel país”. Tanmateix, les regles estan per trencar-les i, aquestes, no seran menys. Així que, quan s’hagin d’escriure coses desagradables sempre es poden saltar.
Antoni Bassas responia les preguntes plantejades a l’última part de la conferència i ens deixava cites com aquesta: “La vida es impredictible. Es impossible saber on serem dintre de deu anys. Però qui vol saber que ens espera? Qui vol saber el final d’una història que acaba de començar?”
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada