diumenge, 21 de setembre del 2014

Entrevista a... BLANCA BUSQUETS, Escriptora i periodista

"El progrès no és pot evitar, però sempre s'ha d'anar del braç amb la gent que foment la lectura digital"

Barcelona, 1961. La lletra escrita ha marcat la seva vida. Als dotze anys va escriure el seu primer conte, i des de llavors, escriure es converteix en l'eix central de la seva vida. Ha publicat les novel·les Presó de neu (2003), El jersei (2006), Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009) [A saber on està el cel, 2009], La nevada del cucut (2010) [La nevada del cuco, 2012], guanyadora del premi Llibreter 2011, i La casa del silenci (2013) [La casa del silenci, 2013]. Les seves novel·les han estat traduïdes al castellà, rus, italià i alemany. La casa del silenci té també els drets venuts a Noruega.  De periodista treballa des de 1986 en les emissores de Catalunya Ràdio. Ha realitzat diversos programes. També ha treballat de redactora en la Televisió de Catalunya durant set anys. Escriu periòdicament en els diaris digitals Osona.com i Va néixer Digital.  És sòcia de la Associació d'Escriptors enLlengua Catalana. 

Fotografía extreta de Google Images
S’esperava que Sant Jordi fos un punt d’inflexió per a la venta del llibre en paper. Des del punt de vista d’escriptora creu ho ha estat, realment?

Sant Jordi es diferent. Jo llegeixo en e-book perquè me’s molt  més còmode però per Sant Jordi compro un llbre oficial. Per tant, jo crec que el dia de Sant Jordi, precisament, es una dia de regalar un llibre físicament. Si no, no te gràcia. Seria això.


Com a escriptora, com ha viscut aquest dia?

El dia de Sant Jordi, d’aquest any, només vaig anar a un lloc a la tarda. A un bar que feien unes vetllades literaries. Llavors vaig anar per fer unes signatures. Es el primer any, des de fa uns quants, que no havia tret novetats perquè jo sempre les trec a l’octubre. Aquest any no havia tret res i, per tant, no havia d’anar a signar, però em van trucar. El dia de Sant Jordi es esgotador, des de bon matí fins a les nou del vespre. Aquest any em van demanar això i la casualitat va ser que si que podia anar-hi.


Tot i que Sant Jordi és el dia del llibre en paper, creu s’ha notat la presència del llibre digital en les vendes?

S’ha notat poc. Jo penso que el públic que compra un llibre per Sant Jordi, ho fa en paper.  El públic de e-book no compra només en digital per Sant Jordi. Crec que es un públic més genèric. Francament, no crec que s’hagi notat. 

Segons un estudi del Gremi d’editors de Catalunya i de l’Associació d’Editors de Catalunya els lectors majors de 14 anys de llibre digital s’ha triplicat en tres anys del 6,5% en 2011 al 19,3% el 2013. ¿Aquesta tendència seguirà a l’alça?

Crec que seguirà a l’alça però si be creia que el llibre en paper es moriria, ara ja no ho penso. No ho penso perquè crec que serà una cosa testimonial, bonica, una cosa per tenir. I una cosa per regalar per Sant Jordi. Però si que crec que seguirà a l’alça, perquè seguint el ritme dels altres països s’està enfilant a l’alça. El problema es que el llibre digital es molt còmode. El que passa es que has de fer un canvi, has de fer el pas de llegir en paper a llegir en digital i això és un canvi.


Això es difícil?

Si. Jo fa un cert temps que llegeixo en digital i acostumar-m’hi va ser un handicap. De tal maner que vaig dir que mai llegiria en digital i ara ho llegeixo tot en digital. Quan no hi ha alguna cosa en digital, es un rotllo perquè s’ha d’anar a comprar el llibre i em fixo en tonteries que abans no em fixava, com per exemple que els llibres pesen i quan has de llegir al llit, aguantar el totxo fa que no acabis de llegir el que volies.

Que li va fer canviar d’opinió?

El costum. Fa molts anys que tinc un llibre digital, perquè me’l vaig comprar dels primers i eren caríssims, però quan vaig veure l’aparell vaig pensar que m’aniria be per treballar. Hi havia uns que podies editar, podies escriure a sobre o podies escriure notes. Llavors, vaig pensar que per rellegir les coses que he escrit, en comptes d’imprimir cada capítol en paper, faré servir el llibre digital per això.  Llavors, allà dintre hi havia uns quants llibre i vaig probar un o dos i vaig pensar que no llegiria mai en digital.  I ara ho llegeixo tot així. Vaig anar canviant: vaig veure un i me’l vaig posar, després un altre. També ells llibres digitals han canviat.


Del total de població que consumeix llibres digitals, només un 9,7% paga per la descàrrega, l’altre 77% els llegeixen de forma gratuïta, havent-los descarregat per internet. ¿Com es pot eradicar el problema de la descarrega il·legal?

No ho se, però es evident que s’ha d’arreglar. Jo confio que algú hi trobi alguna manera de fer-ho i que es pugui posar alguna barrera, perquè ara l’única barrera que hi ha es la consciencia.  Es una cosa que a mi m’agradaria solucionar i demano a la gent del sector editorial que ho facin.

Com a escriptora com ho pateix això de la descàrrega il·legal?

El meu treball m’afecta que no cobro el que hauria de cobrar, això es tot. Llegir-me si que em llegeixen però no cobro el que hauria de cobrar.  Quan sento gent que em diu que ha llegit el meu llibre en e-book i després vas a mirar les estadístiques que et passen a final de cada any, el que s’ha venut per internet, doncs no encaixa.  A part de que pels escriptors estaria molt be, perquè, tal i com amb el llibre en paper et quedes un 10%, amb el llibre digital et quedes un 25%. Es cert que el preu del llibre en digital es més baix, però es una bona quantitat, i estaria molt be que també ens emportéssim aquesta part pel llibre en paper. No se com ho faran, però han de trobar alguna cosa.

Aquesta gran diferencia entre les parts que corresponen a l’autor té a veure amb la fiscalitat dels diferents formats (en paper l’IVA es del 4% i en digital d’un 21%)?

No, al contrari. Hi ha molta diferencia. Crec que no es això. Es simplement que el llibre en paper es més costós i hi ha molta mes gent que el compra. En canvi, el llibre digital es transcriure el que inicialment s’ha escrit en paper i fer-ho en format digital, no suposa cap esforç per les editorials.

La industria editorial mou a Espanya 3000 milions d’euros, un 0,7% del PIB. ¿En aquesta xifra es reflexa una bona inversió en estimular la lectura?

No ho se, perquè no conec com va a fora de Catalunya. El que et puc dir es que des de la Institució de les Lletres Catalanes s’està fent molta feina i, sobre tot, de cara a les biblioteques: fent clubs de lectura. A Catalunya hi ha una xarxa de biblioteques fantàstiques que acullen els clubs de lectura organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes i als quals acudim tots els escriptors. Incentivar la lectura en català.

¿Quines mesures es proposen des de la Institució de Lletres Catalanes?

Els clubs de lectura i altres coses com ara el dia de la poesia on els autors llegeixen poemes...El que passa que també fan coses que no son directament per la lectura però hi tenen a veure i fer als autors més coneguts.

Segons Liberdrac la tradició de la lectura digital no està molt arrelada a Espanya: només representa un 3,6% del total de facturació. En canvi, a Estats Units representa un 30%. ¿Quins mecanismes es poden utilitzar per a fomentar la lectura digital?

Introduir-ho als nens, fer més propaganda per la televisió...Es un tema molt delicat perquè t’estàs jugant el sector digital, no pots precipitar les coses així, s’ha d’arribar a un acord amb el sector editorial, amb els llibreters, amb biblioteques, amb autors... perquè si no imaginat que ara tothom es posa a llegir, de sobte, en digital, a tots els llibres editats en paper se’ls hi ha acabat el bròquil. Crec que la lectura digital ha d’anar a molt més, però sempre tots a l’hora. El progrés no es pot evitar, però s’ha d’anar del braç amb la gent que porta tot això.

¿Quanta difusió pot tenir un llibre digital?

No tinc ni idea, però sempre serà menor que el llibre en paper. Per exemple, em pot llegir gent que m’escriu de l’altre banda del món on no arriben els llibres en català i, en canvi, es baixen tots els llibres en digital. Per cert, es una pena perquè, així com amb els llibres clàssics en castellà si que s’ha fet, amb els llibres clàssics en català  que fins ara no están editats, no hi ha ningú que pagui per passar-los a e-book.  A menys que s’hagi editat una nova edició d’un títol clàssic, no trobes la novel·la.

Continuant amb Estat Units, segons un estudi realitzat per Pew, una tercera part de la població és propietària d’un dispositiu Kindle o Nook. Aquesta xifra augmenta al 50% de la població si hi afegim l’Ipad. En canvi, a Espanya la distribució e-books és d’un 5% del total de vendes. ¿En que és diferència el seu sector editorial del nostre?

Imagino que a Estats Units es llegeix més en general. També hi ha molta més població. Hi ha un mercat immens en anglès, hi ha un mercat molt gran en castellà i hi ha un mercat de misèria en català, que això també es important.

¿Te algun avantatge, per als escriptors, publicar en format digital?

No publiquem en digital. A l’hora de publicar un llibre, en les clàusules del contracte, estas venent també l’e-book. Els primers llibres que van editar en digital en vam fer signar com si fos un afegit, però ara ja va tot en el pac. Surt simultani, pràcticament.

A Estats Units també hi ha una gran presencia de l’audiollibre, representa un 14% de les ventes. ¿Que suposa, per a un escriptor, que el seu llibre sigui publicat en audiollibre?

Jo tinc un audiollibre en alemany, però aquí no hi ha audiollibre. En castellà hi ha alguna cosa, i això ho se perquè vaig estar a la ràdio intentant tirar endavant alguna cosa d’aquestes, per això vaig mirar una mica el mercat. L’audiollibre funciona a molts països i a altres llocs no. Aquí s’ha intentat implantar. Per exemple a la meva editorial comentaven que ho van intentar i no funciona. En canvi, a llocs com a alemanya  hi ha molta gent que deixa de llegir i escolta l’audiollibre. Se’ls posen al cotxe, a casa... i ja no llegeixen, escolten.

Com a escriptora, perquè creus que passa això?

No hi ha gaire explicació. Tot i que jo diria que si estigues ben enfocat funcionaria, per exemple als casals d’avis o al cotxe. Potser no s’ha enfocat com s’hauria d’enfocar (com a Alemanya o a Estats Units).  L’altre cosa es que, al ser Espanya un país mediterrani, estem més oberts a fer activitat a l’aire lliure i no arribar a casa i escoltar un audiollibre. Potser que a països nòrdics, per exemple, no hi ha tant de sol i que a l’hivern no surt mai el sol, doncs deu estar be poder tenir opcions com l’audiollibre. Pensa que a Alemanya entres en una llibreria i primer et trobes els llibres de butxaca, al costat els audiollibres i, al fons, els llibres normals.

Els llibres en paper de ficció són els més venuts, amb un 18% del total, els segueixen els títols infantils, juvenils i didàctics, amb un 11%, i els de societat i ciències socials, amb un 9%. ¿Què demostren aquestes dades?

Demostra que la gent te ganes de distreure’s i d’entretenir-se i de perdre el món de vista. Vol trobar una història que l’abstregui totalment, que el pel que llegim. Jo estic molt contenta quan veig que els meus llibres serveixen perquè algú hagi perdut el món de vista duran unes hores i s’ha pogut ficar dintre de la pell d’un altre. No hi ha res de més fantàstic, perquè a més a més amb la televisió o el cine no et pots imaginar les coses com vulguis i amb els llibres et donen unes pistes i la resta te les imagines com vols i això es meravellós. Per això la ficció ven el que ven.  Amb els altres gèneres t’has de concentrar més: es molt difícil vendre assaig.


Segons l’estudi “Habitos de lectura y compra de libros en Catalunya” la freqüència de lectura ha augmentat un 3,2%. No obstant, l’hàbit de la compra de llibres baixa un 4,3%. ¿Com interpreta aquestes dades?

La crisi. Per això a les biblioteques es fan aquest clubs de lectura i es deixa que la gent tiri de les blioteques. Al haver-hi crisi, les biblioteques son una opció per aquells que no tenen recursos.  A més, també tenen el catàleg col·lectiu a internet, on pots veure a quina biblioteca tenen el llibre que vols i amb el mateix carnet pots anar per tota Catalunya.

¿Com l’afecta aquesta situació?

Si no hi haguessin les biblioteques no se si vendria mes. El que si que m’afecta es sent molt més llegida amb les biblioteques. I això es maco, hi hagi o no diners pel mig. Si no hi haguessin biblioteques molts comprarien els llibres, però d’altres deixarien de llegir.

Segons el mateix estudi, un 40% de les persones no és lectora habitual. ¿Com es pot estimular l’hàbit a la lectura, al seu parer?

Es difícil. Primer, llegint tu mateix. Sé de famílies on llegeix el pare i el fill no llegeix gens. El que es normal es que de pares a fills s’estimuli l’hàbit de lectura. Llavors, hi ha gent que no hi ha manera que llegeixi i per a aquesta gent calen mestres molt especials. No mestres que es quedin tant amples fent llegir el Mecanoescrit del Segon Origen, sinó que sàpiguen fe que t’atrapi la lectura i que sàpiguen exactament cap a on ha d’anar la persona o l’adolescent. També fan falta altres activitats, però l’essencial es que cal gent especialitzada i psicòlegs que s’hi posin i que entenguin per on s’ha d’anar.

El lectors d’e-book majors de 14 anys han augmentat en un 11,7% i el joves de 10 a 13 anys en un 13,1%. Si segueix augmentant, ¿tindria cap benefici per als escriptors?

Si i no. Jo crec que es el mateix. Han d’arreglar el tema del pirateig, simplement. Quan s’arregli el tema del pirateig pot anar molt bé el sector digital. Ara, hi ha la cosa nostàlgica: es perdran totes aquelles biblioteques personals, tindrem, només, els llibres més bonics i més macos. Al cap d’avall el que importa es la lectura i la lectura la farem igual. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada