"El progrès no és pot evitar, però sempre s'ha d'anar del braç amb
la gent que foment la lectura digital"
 |
| Fotografía extreta de Google Images |
Sant Jordi es diferent. Jo llegeixo en e-book perquè me’s molt més còmode però per Sant Jordi compro un
llbre oficial. Per tant, jo crec que el dia de Sant Jordi, precisament, es una
dia de regalar un llibre físicament. Si no, no te gràcia. Seria això.
Com a escriptora, com ha
viscut aquest dia?
El dia de Sant Jordi, d’aquest any, només vaig anar a un lloc a la tarda. A
un bar que feien unes vetllades literaries. Llavors vaig anar per fer unes
signatures. Es el primer any, des de fa uns quants, que no havia tret novetats
perquè jo sempre les trec a l’octubre. Aquest any no havia tret res i, per
tant, no havia d’anar a signar, però em van trucar. El dia de Sant Jordi es
esgotador, des de bon matí fins a les nou del vespre. Aquest any em van demanar
això i la casualitat va ser que si que podia anar-hi.
Tot i que Sant Jordi és el
dia del llibre en paper, creu s’ha notat la presència del llibre digital en les
vendes?
S’ha notat poc. Jo penso que el públic que compra un llibre per Sant Jordi,
ho fa en paper. El públic de e-book no
compra només en digital per Sant Jordi. Crec que es un públic més genèric.
Francament, no crec que s’hagi notat.
Segons un estudi del Gremi
d’editors de Catalunya i de l’Associació d’Editors de Catalunya els lectors
majors de 14 anys de llibre digital s’ha triplicat en tres anys del 6,5% en
2011 al 19,3% el 2013. ¿Aquesta tendència seguirà a l’alça?
Crec que seguirà a l’alça però si be creia que el llibre en paper es
moriria, ara ja no ho penso. No ho penso perquè crec que serà una cosa
testimonial, bonica, una cosa per tenir. I una cosa per regalar per Sant Jordi.
Però si que crec que seguirà a l’alça, perquè seguint el ritme dels altres
països s’està enfilant a l’alça. El problema es que el llibre digital es molt
còmode. El que passa es que has de fer un canvi, has de fer el pas de llegir en
paper a llegir en digital i això és un canvi.
Això es difícil?
Si. Jo fa un cert temps que llegeixo en digital i acostumar-m’hi va ser un
handicap. De tal maner que vaig dir que mai llegiria en digital i ara ho
llegeixo tot en digital. Quan no hi ha alguna cosa en digital, es un rotllo
perquè s’ha d’anar a comprar el llibre i em fixo en tonteries que abans no em
fixava, com per exemple que els llibres pesen i quan has de llegir al llit,
aguantar el totxo fa que no acabis de llegir el que volies.
Que li va fer canviar
d’opinió?
El costum. Fa molts anys que tinc un llibre digital, perquè me’l vaig
comprar dels primers i eren caríssims, però quan vaig veure l’aparell vaig
pensar que m’aniria be per treballar. Hi havia uns que podies editar, podies
escriure a sobre o podies escriure notes. Llavors, vaig pensar que per rellegir
les coses que he escrit, en comptes d’imprimir cada capítol en paper, faré
servir el llibre digital per això.
Llavors, allà dintre hi havia uns quants llibre i vaig probar un o dos i
vaig pensar que no llegiria mai en digital.
I ara ho llegeixo tot així. Vaig anar canviant: vaig veure un i me’l
vaig posar, després un altre. També ells llibres digitals han canviat.
Del total de població que
consumeix llibres digitals, només un 9,7% paga per la descàrrega, l’altre 77%
els llegeixen de forma gratuïta, havent-los descarregat per internet. ¿Com es
pot eradicar el problema de la descarrega il·legal?
No ho se, però es evident que s’ha d’arreglar. Jo confio que algú hi trobi
alguna manera de fer-ho i que es pugui posar alguna barrera, perquè ara l’única
barrera que hi ha es la consciencia. Es
una cosa que a mi m’agradaria solucionar i demano a la gent del sector
editorial que ho facin.
Com a escriptora com ho
pateix això de la descàrrega il·legal?
El meu treball m’afecta que no cobro el que hauria de cobrar, això es tot.
Llegir-me si que em llegeixen però no cobro el que hauria de cobrar. Quan sento gent que em diu que ha llegit el
meu llibre en e-book i després vas a mirar les estadístiques que et passen a
final de cada any, el que s’ha venut per internet, doncs no encaixa. A part de que pels escriptors estaria molt
be, perquè, tal i com amb el llibre en paper et quedes un 10%, amb el llibre
digital et quedes un 25%. Es cert que el preu del llibre en digital es més
baix, però es una bona quantitat, i estaria molt be que també ens emportéssim
aquesta part pel llibre en paper. No se com ho faran, però han de trobar alguna
cosa.
Aquesta gran diferencia
entre les parts que corresponen a l’autor té a veure amb la fiscalitat dels
diferents formats (en paper l’IVA es del 4% i en digital d’un 21%)?
No, al contrari. Hi ha molta diferencia. Crec que no es això. Es simplement
que el llibre en paper es més costós i hi ha molta mes gent que el compra. En
canvi, el llibre digital es transcriure el que inicialment s’ha escrit en paper
i fer-ho en format digital, no suposa cap esforç per les editorials.
La industria editorial mou a
Espanya 3000 milions d’euros, un 0,7% del PIB. ¿En aquesta xifra es reflexa una
bona inversió en estimular la lectura?
No ho se, perquè no conec com va a fora de Catalunya. El que et puc dir es
que des de la Institució de les Lletres Catalanes s’està fent molta feina i,
sobre tot, de cara a les biblioteques: fent clubs de lectura. A Catalunya hi ha
una xarxa de biblioteques fantàstiques que acullen els clubs de lectura
organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes i als quals acudim tots
els escriptors. Incentivar la lectura en català.
¿Quines mesures es proposen
des de la Institució de Lletres Catalanes?
Els clubs de lectura i altres coses com ara el dia de la poesia on els
autors llegeixen poemes...El que passa que també fan coses que no son
directament per la lectura però hi tenen a veure i fer als autors més coneguts.
Segons Liberdrac la tradició
de la lectura digital no està molt arrelada a Espanya: només representa un 3,6%
del total de facturació. En canvi, a Estats Units representa un 30%. ¿Quins
mecanismes es poden utilitzar per a fomentar la lectura digital?
Introduir-ho als nens, fer més propaganda per la televisió...Es un tema
molt delicat perquè t’estàs jugant el sector digital, no pots precipitar les
coses així, s’ha d’arribar a un acord amb el sector editorial, amb els
llibreters, amb biblioteques, amb autors... perquè si no imaginat que ara
tothom es posa a llegir, de sobte, en digital, a tots els llibres editats en
paper se’ls hi ha acabat el bròquil. Crec que la lectura digital ha d’anar a
molt més, però sempre tots a l’hora. El progrés no es pot evitar, però s’ha
d’anar del braç amb la gent que porta tot això.
¿Quanta difusió pot tenir un
llibre digital?
No tinc ni idea, però sempre serà menor que el llibre en paper. Per
exemple, em pot llegir gent que m’escriu de l’altre banda del món on no arriben
els llibres en català i, en canvi, es baixen tots els llibres en digital. Per
cert, es una pena perquè, així com amb els llibres clàssics en castellà si que
s’ha fet, amb els llibres clàssics en català
que fins ara no están editats, no hi ha ningú que pagui per passar-los a
e-book. A menys que s’hagi editat una
nova edició d’un títol clàssic, no trobes la novel·la.
Continuant amb Estat Units,
segons un estudi realitzat per Pew, una tercera part de la població és
propietària d’un dispositiu Kindle o Nook. Aquesta xifra augmenta al 50% de la
població si hi afegim l’Ipad. En canvi, a Espanya la distribució e-books és
d’un 5% del total de vendes. ¿En que és diferència el seu sector editorial del
nostre?
Imagino que a Estats Units es llegeix més en general. També hi ha molta més
població. Hi ha un mercat immens en anglès, hi ha un mercat molt gran en
castellà i hi ha un mercat de misèria en català, que això també es important.
¿Te algun avantatge, per als
escriptors, publicar en format digital?
No publiquem en digital. A l’hora de publicar un llibre, en les clàusules
del contracte, estas venent també l’e-book. Els primers llibres que van editar
en digital en vam fer signar com si fos un afegit, però ara ja va tot en el
pac. Surt simultani, pràcticament.
A Estats Units també hi ha
una gran presencia de l’audiollibre, representa un 14% de les ventes. ¿Que
suposa, per a un escriptor, que el seu llibre sigui publicat en audiollibre?
Jo tinc un audiollibre en alemany, però aquí no hi ha audiollibre. En
castellà hi ha alguna cosa, i això ho se perquè vaig estar a la ràdio intentant
tirar endavant alguna cosa d’aquestes, per això vaig mirar una mica el mercat.
L’audiollibre funciona a molts països i a altres llocs no. Aquí s’ha intentat
implantar. Per exemple a la meva editorial comentaven que ho van intentar i no
funciona. En canvi, a llocs com a alemanya
hi ha molta gent que deixa de llegir i escolta l’audiollibre. Se’ls
posen al cotxe, a casa... i ja no llegeixen, escolten.
Com a escriptora, perquè creus
que passa això?
No hi ha gaire explicació. Tot i que jo diria que si estigues ben enfocat
funcionaria, per exemple als casals d’avis o al cotxe. Potser no s’ha enfocat
com s’hauria d’enfocar (com a Alemanya o a Estats Units). L’altre cosa es que, al ser Espanya un país
mediterrani, estem més oberts a fer activitat a l’aire lliure i no arribar a
casa i escoltar un audiollibre. Potser que a països nòrdics, per exemple, no hi
ha tant de sol i que a l’hivern no surt mai el sol, doncs deu estar be poder tenir
opcions com l’audiollibre. Pensa que a Alemanya entres en una llibreria i
primer et trobes els llibres de butxaca, al costat els audiollibres i, al fons,
els llibres normals.
Els llibres en paper de
ficció són els més venuts, amb un 18% del total, els segueixen els títols
infantils, juvenils i didàctics, amb un 11%, i els de societat i ciències
socials, amb un 9%. ¿Què demostren aquestes dades?
Demostra que la gent te ganes de distreure’s i d’entretenir-se i de perdre
el món de vista. Vol trobar una història que l’abstregui totalment, que el pel
que llegim. Jo estic molt contenta quan veig que els meus llibres serveixen
perquè algú hagi perdut el món de vista duran unes hores i s’ha pogut ficar
dintre de la pell d’un altre. No hi ha res de més fantàstic, perquè a més a més
amb la televisió o el cine no et pots imaginar les coses com vulguis i amb els
llibres et donen unes pistes i la resta te les imagines com vols i això es
meravellós. Per això la ficció ven el que ven.
Amb els altres gèneres t’has de concentrar més: es molt difícil vendre
assaig.
Segons l’estudi “Habitos de
lectura y compra de libros en Catalunya” la freqüència de lectura ha augmentat
un 3,2%. No obstant, l’hàbit de la compra de llibres baixa un 4,3%. ¿Com
interpreta aquestes dades?
La crisi. Per això a les biblioteques es fan aquest clubs de lectura i es
deixa que la gent tiri de les blioteques. Al haver-hi crisi, les biblioteques
son una opció per aquells que no tenen recursos. A més, també tenen el catàleg col·lectiu a
internet, on pots veure a quina biblioteca tenen el llibre que vols i amb el
mateix carnet pots anar per tota Catalunya.
¿Com l’afecta aquesta
situació?
Si no hi haguessin les biblioteques no se si vendria mes. El que si que
m’afecta es sent molt més llegida amb les biblioteques. I això es maco, hi hagi
o no diners pel mig. Si no hi haguessin biblioteques molts comprarien els
llibres, però d’altres deixarien de llegir.
Segons el mateix estudi, un
40% de les persones no és lectora habitual. ¿Com es pot estimular l’hàbit a la
lectura, al seu parer?
Es difícil. Primer, llegint tu mateix. Sé de famílies on llegeix el pare i
el fill no llegeix gens. El que es normal es que de pares a fills s’estimuli
l’hàbit de lectura. Llavors, hi ha gent que no hi ha manera que llegeixi i per
a aquesta gent calen mestres molt especials. No mestres que es quedin tant
amples fent llegir el Mecanoescrit del Segon Origen, sinó que sàpiguen fe que
t’atrapi la lectura i que sàpiguen exactament cap a on ha d’anar la persona o l’adolescent.
També fan falta altres activitats, però l’essencial es que cal gent
especialitzada i psicòlegs que s’hi posin i que entenguin per on s’ha d’anar.
El lectors d’e-book majors
de 14 anys han augmentat en un 11,7% i el joves de 10 a 13 anys en un 13,1%. Si
segueix augmentant, ¿tindria cap benefici per als escriptors?
Si i no. Jo crec que es el mateix. Han d’arreglar el tema del pirateig,
simplement. Quan s’arregli el tema del pirateig pot anar molt bé el sector
digital. Ara, hi ha la cosa nostàlgica: es perdran totes aquelles biblioteques
personals, tindrem, només, els llibres més bonics i més macos. Al cap d’avall
el que importa es la lectura i la lectura la farem igual.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada