"El progrès no és pot evitar, però sempre s'ha d'anar del braç amb
la gent que foment la lectura digital"
Barcelona,
1961. La lletra escrita ha marcat la seva vida. Als dotze anys va escriure el
seu primer conte, i des de llavors, escriure es converteix en l'eix central de
la seva vida. Ha publicat les novel·les Presó de neu (2003), El jersei (2006),
Tren a Puigcerdà (2007), Vés a saber on és el cel (2009) [A saber on està el
cel, 2009], La nevada del cucut (2010) [La nevada del cuco, 2012], guanyadora
del premi Llibreter 2011, i La casa del silenci (2013) [La casa del silenci,
2013]. Les seves novel·les han estat traduïdes al castellà, rus, italià i
alemany. La casa del silenci té també els drets venuts a Noruega. De periodista treballa des de 1986 en les
emissores de Catalunya Ràdio. Ha realitzat diversos programes. També ha
treballat de redactora en la Televisió de Catalunya durant set anys. Escriu
periòdicament en els diaris digitals Osona.com i Va néixer Digital. És sòcia de la Associació d'Escriptors enLlengua Catalana.
 |
| Fotografía extreta de Google Images |
S’esperava que Sant Jordi
fos un punt d’inflexió per a la venta del llibre en paper. Des del punt de
vista d’escriptora creu ho ha estat, realment?
Sant Jordi es diferent. Jo llegeixo en e-book perquè me’s molt més còmode però per Sant Jordi compro un
llbre oficial. Per tant, jo crec que el dia de Sant Jordi, precisament, es una
dia de regalar un llibre físicament. Si no, no te gràcia. Seria això.
Com a escriptora, com ha
viscut aquest dia?
El dia de Sant Jordi, d’aquest any, només vaig anar a un lloc a la tarda. A
un bar que feien unes vetllades literaries. Llavors vaig anar per fer unes
signatures. Es el primer any, des de fa uns quants, que no havia tret novetats
perquè jo sempre les trec a l’octubre. Aquest any no havia tret res i, per
tant, no havia d’anar a signar, però em van trucar. El dia de Sant Jordi es
esgotador, des de bon matí fins a les nou del vespre. Aquest any em van demanar
això i la casualitat va ser que si que podia anar-hi.
