El Saló del Manga com a porta cap a la cultura oriental.

El fenomen del manga afavoreix el descobriment d’una literatura fins ara amagada per les lletres occidentals.

El creixement continu de l’eufòria per la cultura nipona obliga el Saló del Manga a buscar millors instal·lacions per l’any següent, que aquesta edició contava amb un total de 35.000 metres quadrats. La Federació d’Institucions Professionals del Còmic (FICOMIC) assegura que en la pròxima edició intentaran disposar de mes espai tot i haver ocupat dos pavellons a Montjuïc.

Imatge extreta de www.ficomic.com

L’auge de la literatura japonesa es un dels factors pels quals la 19ª edició del Saló del Manga ha reunit aquest any uns 115.000 visitants, els quals van haver d’esperar fins a tres hores per poder entrar al recinte. El dijous 3 d’octubre va ser l’inici d’una congregació que va superar els límits establerts. El primer dia va ser un dels mes relaxats, però tant divendres com dissabte les cues de gent s’acumulaven al voltant de l’edifici per l’aforament limitat a 9.000 persones. Només van poder aguantar les hores d’espera els mes aficionats a un gènere que cada cop atreu  a mes gent.  L’últim dia, el diumenge 3 de novembre, el degoteig de gent va ser mes fluid fins al migdia, quan les cues es van tornar a formar.

La literatura es un dels clars exemples de que tot el que està relacionat amb Japó es interesant. No només es van oferir als assistents còmics i manges, sinó que també hi va haver literatura. Li Kunwu va ser un dels convidats a aquest acte, es  autor de Los pies vendados i va presentar l’obra al Saló del Manga.  El seu últim escrit es, en part, biogràfic i explica des de l’interior una part poc coneguda de la història xinesa: Chunxiu es una jove que es veu obligada a embenar-se els peus perquè no creixin i així poder aspirar a una matrimoni que elevi el seu estatus social a través de maltractaments físics.  La seva obra constitueix un curs per la història xinesa i un relat biogràfic d’una dona que va patir els calvaris a que eren sotmeses les nenes (Chunxiu va ser mainadera de l’autor).

Haruki Murakami

Un altre dels fenòmens editorials nipons es Haruki Murakami, autor de l’obra 1Q84. Una novel·la negra centrada en dos personatges principals Aomame, una dona independent i instructora de gimnàs i Tengo, un professor de Matemàtiques. Ambdós porten vides solitàries, però un d’ells amaga un gran secret: l’Amoame es una assassina i Tengo només un aspirant a novel·lista al qual encarreguen un treball complicat. Com a teló de fons l’escenari del maltractament i la corrupció.

Moltes editorials espanyoles han optat per a començar a publicar edicions d’autors japoneses en veure la gran expansió que esta patint. Algunes d’elles són la madrilenya Quaterni i l’asturiana Satori.