Elena Poniatowska s’adjudica el premi Cervantes pel seu compromís
social amb el país centreamericà.
Elena Poniatowska
ha guanyat, als 81 anys, el Premi Cervantes del 2013 i es, juntament amb Maria
Zambrano, Dulce Maria Loynaz i Ana María Matute, la quarta dona en fer-ho. Jose Ignacio Wert va comunicar-li el dimarts
19 de novembre mentre l’escriptora mexicana feia fúting pels carrers de la capital del país en xandall.
 |
| Imatge extreta de Google Images |
Escriptora i
periodista, la seva obra se centra, bàsicament, en la realitat social del seu
país; ha estat testimoni dels principals successos ocorreguts a Mèxic en els
últims 50 anys. Poniatowska ha relatat amb visió crítica des del terratrèmol
del 1985 al llibre Nada, nadie fins a
la matança d’estudiants del 1968 a la plaça de les Tres Cultures, a la novel·la
La noche de Tlatelolco, que li va
valer el premi Xavier Villarurrutia, el 1971, el qual va rebutjar per protestar
pel crim comès al seu país. D’ençà
d’això l’obra de Poniatowska va passar a ser un manifest en defensa dels drets
humans.
Poniatowska va
néixer a Paris el 1932 durant l’exili dels seus pares a la capital Francesa.
Als 10 anys la seva família va haver de traslladar-se a Mèxic. Sense parlar una
paraula d’espanyol, la seva mainadera va ensenyar-li l’idioma abans de ser
enviada a estudiar a col·legis dels Estats Units. Per les venes li corre “sang blava”, ja que
el seu pare era descendent del rei Estanislau II de Polònia. Tot i que les
seves novel·les han tingut molt d’èxit, ella es considera, per damunt de tot,
periodista. El seu afany per defensar la integritat dels éssers humans i la
ideologia d’esquerres que la caracteritza, l’han acabat convertint en la
“princesa roja”.
 |
| Imatge extreta de Google Images |
El jurat del premi,
indecís en la decisió –van haver de necessitar 8 votacions per a tenir clar el
veredicte-, va declarar que li han concedit el guardó pel seu “ferm compromís
amb la història contemporània” i per que la seva obra es caracteritza per “una
projecció internacional i integradora”.
El premi concedit a l’escriptora ha sigut una sorpresa pel fet que no
estava en cap de les apostes. Altres noms que sonaven com a favorits per rebre
el premi eren l’argentí Ricardo Piglia, el nicaragüenc Ernesto Cardenal o
l’uruguaià Eduardo Galeano.
La periodista ha
publicat més de 40 llibres que li han valgut per ser un referent clar en la
literatura espanyola i, més, en la llatinoamericana. No nomes s’ha convertit en un model a seguir,
sinó que la seva multitud de premis l’han ajudat a fer-se sentir per sobre de
les altres veus i, així poder denunciar el problema social que pateix Mèxic. No
obstant, també ha rebut el reconeixement de la Cambra de Diputats del país centreamericà
que destaca “ la labor acadèmica, intel·lectual i de difusió” que ha realitzat
l’escriptora, a més, de senyalar la seva satisfacció per la fructífera carrera desenvolupada.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada