Tres dècades després, la novel·la de Noah Gordon s’estrena a la gran pantalla

“El metge” es va estrenar el 25 de desembre i ho va fer com una de les estrenes mes esperades de l’any 

El director alemany, Phillip Stölzl, va estrenar el seu últim treball cinematogràfic que consisteix en l’adaptació a la gran pantalla del best-seller de Noah Gordon, “El metge”. El film es va estrenar el dia de nadal amb la participació de l’oscaritzat Ben Kingsley, Tom Payne, Stellan Skarsgard, Olivier Martínez y Emma Rigby. La pel·lícula arriba trenta anys després de la publicació del llibre que ha encantat a milions de persones arreu del món.

Rob J. Cole (Tom Payne) i el barber (Stellan Skarsgard)

L’obra literària tracta d’un jove aprenent de metge amb un do per sanar mai vist que recorrerà l'Europa ombrívola del segle XI fins a arribar a la fascinant Pèrsia, on es trobarà amb el millor mestre imaginable: el mític Ibn Sina.  La novel·la combina l’èpica, l’exotisme i l’intriga que porta tres dècades atrapant els lectors de varies generacions.  S’ha publicat en un total de 32 països  i ha venut  21 milions d’exemplars, la qual cosa la convertit en l’obra que ha estat en la llista dels llibres mes venuts durant molts anys i en un referent de la novel·la èpica. A Espanya l’editorial encarregada de la seva expansió ha estat Roca Editorial.

Per la seva banda, la pel·lícula es una adaptació extensa (dues hores i mitjà) que, tot i així, no podrà explicar les més de vuit-centes pagines de que es compon el llibre. Ni tan sols ho podrà fer el format de mini-sèrie, de 180 minuts, que s’estrenarà més endavant a la televisió, sense data concreta.  Aquesta és la primera entrega d’una trilogia que continua amb “Xaman” i acaba amb “La doctora Cole” i que s’ha estrenat simultàniament a Espanya i Alemanya, abans que a la resta de països.  La producció ha comptat amb un total de 30 milions d’euros de pressupost i  ha suposat la total implicació d’Alemanya, no sols el director, sinó, també, els productors, provenen del país germànic

En quant als actors, la pel·lícula compta amb un extens repertori plegat de joves promeses. El paper protagonista, el del metge aprenent Rob J. Cole, recau sobre Tom Payne, un jove actor anglès que ha participat en nombroses series de la cadena HBO. L’oscaritzat, Ben Kingsley,  interpreta  al científic Ibn Sina. El suec Stellan Skarsgard com a barber. Olivier Martínez com a Shah Ala ad-Daula i Emma Rigby com a Rebecca. 

"U2 a Espanya",repassa la relació del grup amb el país

Aquest, és un llibre ple d’investigacions, entrevistes i material inèdit conformat pels mateixos seguidors del conjunt

El barcelonès, Xavier Balart, va presentar el seu nou llibre dedicat a la banda irlandesa, U2.  Ho va fer el passat dijous  12 de desembre a la Fundació Sierra i Fabra acompanyat dels periodistes Jordi Tardà i Jordi Bianciotto. “U2 a Espanya” és una recopilació cronològica del pas del grup o de qualsevol dels seus membres per les ciutats Espanyoles.

El projecte va sorgir fa tres anys i ofereix dades exclusives sobre concerts i visites promocionals, així com històries no conegudes fins ara.  Balart, que es un gran apassionat d’U2 des de fa vint-i-cinc anys, va decidir obrir una pagina a Facebook i un perfil a Twitter per a que fos un llibre realitzat per fans i llegit per fans.  “Vaig tenir la oportunitat de viure els assajos de Barcelona per a la última gira d’U2 de molt a prop. D’aquí sorgeix la necessitat de deixar constància per escrit alguna cosa que perdurarà en la meva memòria. Veure al mercat llibres com <<Rolling Stones a Espanya>>, <<Leonard Cohen a Espanya>> o <<Bruce Springsteen a Espanya>>, em van fer plantejar el tema de debò”, va declarar l’autor.

El llibre arribarà a Espanya els pròxims mesos carregat d’anècdotes desconegudes explicades pels protagonistes, entrevistes i material únic. A més, la seva estrena coincidirà amb l’arribada del nou disc de la banda, l’abril de 2014, després de la seva última publicació el 2009 de No line on the Horizon. “Bono i Adam em van confirmar a les portes del HQ –el seu estudi  a Dublín- que la gira 360 començava amb dues nits al Camp Nou”, va confessar l’autor.

La recopilació, que serà publicada per Quarentena Edicions, busca el màxim rigor amb intervencions com la del periodista Manel Fuentes que explica com li va sorgir la oportunitat d’entrevistar a Bono i Adam Clayton el 2009 en primícia mundial  i com transcorre la prèvia i l’entrevista.  L’autor mateix afegeix que també hi ha testimonis de “la persona que va alquilar la casa a Bono perquè s’allotgés durant les casi tres setmanes que va estar a Barcelona preparant la gira, o del fotògraf que va treballar amb ells  l’any 1987 a Pedraza,  o d’aquell que va estar amb ells a Madrid en els dies previs del <<Premis Amics>>.  D’allò hi ha dues sessions de fotos <<mai>> utilitzades, una la coneixem i l’altre no”.

Després de cinc anys d’estar desapareguts, U2 torna a la llista d’èxits amb la publicació del seu nou disc a l’abril. Segons apunta Billboard, la revista musical per excel·lència, l’anunci oficial podria fer-se a través d’un espot publicitari durant la SuperBowl (partit final del campionat de la National Football League, principal campionat professional de futbol americà als Estats Units), el pròxim 2 de febrer.  El nom del CD es encara desconegut. 

L'expresident socialista, Felipe González, presenta el seu nou llibre carregat de polèmica

“Asco”, així va qualificar el mítin la portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca, Ada Colau

Felipe González va presentar, a la Universitat Pompeu Fabra, el seu nou llibre anomenat “En busca de respuestas”.  La polèmica exhibició es va convertir en un col·loqui moderat per la periodista Gemma Nierga, i amb la participació de Sergio Cortés,  la diputada del PSC Rocío Martínez-Sampere, Dolors Reig i Jordi Vaquer.  L’entrada va ser totalment lliure fins a completar l’aforament establert.

González treu aquest llibre com una empenta per a parlar sobre la crisi i la necessitat d’un lideratge sòlid al segle XXI. En ple descrèdit de la política i de les institucions, Felipe González, un dels líders europeus de referència dels últims 30 anys, fa una aportació fonamental al debat actual partint de la seva àmplia experiència al més alt nivell. Inicia la recerca de respostes a les preguntes més formulades durant aquests últims anys; no ofereix solucions  sinó que explica com aconseguir-les. En aquest sentit, Gonzalez va afirmar que la millor aposta pel lideratge del país es Alfredo Pérez Rubalcaba tot i que, ara mateix, esta patint una crisis de lideratge.  De Mariano Rajoy va dir que  “en ell mai hi ha hagut una crisi de lideratge perquè no hi ha hagut lideratge”.

Per una altra banda, la polèmica la va portar Ada Colau, portaveu de la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH), va renunciar a participar en l’acte i el qualifica de “broma”, després que l’expresident socialista afirmés, en relació a la campanya dels escarnis que la plataforma va organitzar, que un “nen no havia de patir aquest tipus de pressió a la porta de casa seva”.  Malgrat això, González  va assegurar que s’ha de reflexionar sobre aquesta i que, tot i que ser una importació Argentina, no es la millor que  s’ha fet.

La portaveu va declinar la invitació via Twitter amb la següent afirmació: "Acudit del dia: em proposen participar en la presentació del llibre de Felipe González a Barcelona".  A mode de “etiqueta” o “hashtag” va escriure “una miqueta de per favor” i “sentit comú”. En un altre missatge, Colau va criticar que se la invités a presentar aquest llibre, encara que fos amb polèmica, i la va qualificar de “fàstic” a la xarxa social. 

"Yo fui a EGB", un llibre per a la generació moderna de la transició espanyola

Díaz: “Els que ara tenen quaranta i cinquanta  tenien el seu Facebook però fins ara no havien trobat el seu lloc i en ‘Yo fui a EGB’ parlen el seu mateix idioma”

Javier Ikaz i Jorge Diaz van presentar el llibre “Yo fui a EGB” a l’Fnac El Triangle, el passat dia 10 de desembre.  Una obra  dedicada  a totes aquelles persones nascudes  entre els anys 1970, 1980 i 1990. A l’exhibició hi van assistir, a més dels autors,  Frank Díaz, component del grup musical Parxís i Jose María Sanz Beltran, mes conegut com “Loquillo” per la seva participació en el conjunt “Loquillo y los trogloditas”.

La iniciativa per escriure aquest recopilatori va sorgir a partir d’una pagina de Facebook, que actualment compta amb més de 686.125 fans, on es va materialitzar allò que va marcar la transició espanyola amb aportacions de gent nascuda a partir la generació del 1970 cap endavant.  El llibre en sí es un recull de frases, joguines, objectes, series, pel·lícules i cançons d’aquells anys que van marcar la vida de moltes persones en una “època de democràcia incipient, on les lleis no eren sòlides, la qual cosa permetia una gran llibertat”, va dir “Loquillo”. En el llibre es poden trobar imatges, tòpics i passatemps d’aquella època que complementen tota la informació.

Per la seva part, els autors van agrair a “aquelles mares amb Síndromes de Diògenes que van guardar totes les relíquies utilitzades”. Javier Ikaz i Jorge Díaz van proposar invertir l’ordre actual i passar d’allò digital al que és analògic.  Frank Díaz va rememorar els moments durant “aquells anys que van ser de transició entre els nostres pares, que van viure una postguerra, i la nostra època, on Espanya començava a veure la llum”. Loquillo va rematar llavors que “a partir d’ençà es va forjar una cultura espanyola pròpia que altres països no tenen, marcada per la moguda madrilenya i tot el que recopila el llibre” i va concloure que “en aquella època es tocaven les joguines, els llibres i els CD’s; ara la xarxa no ho permet”.

Durant tota la presentació es va instal·lar a l’entrada de l’Fnac un Photocall on es van fer fotos dels assistents amb objectes d’aquella època que va portar el públic. La foto mes votada a la web oficial (www.yofuiaegb.com) es va emportar un lot vintage amb tot d’objectes tradicionals de la època.

El dos autors, després de la presentació, van concedir una entrevista al diari “La Vanguardia”  on se’ls va preguntar sobre els aspectes del llibre. Jorge Díaz va comentar: “Nosaltres no caiem en el <<abans era tot millor>>, veiem aquests anys des d'una perspectiva actual. Ens va marcar perquè érem nens i aquesta època era una fàbrica de crear icones. Començaven les marques, hi havia dos canals de televisió, tot era més homogeni i tots consumíem el mateix”. La nota còmica la va posar Javier Ikaz en declarar que “els que tenim 30 i 40 anys ja comencem a ser una mica avis <<cebolletas>> i expliquem batalletes com els nostres avis”. La entrevista sencera la podeu trobar a La Vanguardia. 

Trobar l'amor en un paratge desert amb "Robinson Girl"

Carmona presenta una obra que conté molts aspectes d’ella mateixa en la protagonista

Rocío Carmona va presentar el seu últim llibre a la llibreria Abacus del carrer Balmes a Barcelona, el passat dijous 12 de desembre.  La novel·la, que pertany al gènere juvenil, es diu Robinson Girl. A la presentació, a mes de l’autora, també van participar l’escriptor Francesc Miralles i l’editora de Montena, Gemma Xiol.

En una presentació molt amena, la primera intervenció la va fer Gemma Xiol per explicar el contingut de l’obra, així com els seus personatges i el procés d’edició que va comportar. Posteriorment, va parlar l’autora. Ho va fer, en primer lloc, per comentar l’experiència d’haver guanyat el premi Jaen de Narrativa Juvenil 2013: “Em feia il·lusió participar en el concurs literari principalment per que els meus pares son d’Andalusia i per que confio en la meva obra”.

Poc després, inclús l’autor Francesc Miralles va fer preguntes sobre el llibre. Carmona va afirmar que la seva obra recorda a la novel·la de Daniel Defoe, Robinson Crusoe, per que s’ha inspirat en ella i a la series Perdidos pel fet de transcórrer en una illa deserta. A més, deia que si al seu llibre se li havia de posar alguna banda sonora, aquesta seria Sea of Love de Cat Power.

Sobre el procés d’escriptura d’aquest llibre l’autora va dir: “Quan escric les meves obres primer penso en quin inici tindrà, el nus i el desenllaç que prosseguirà; a continuació preparo un guió per capítols i després ja arriba l’hora d’escriure. No soc de les que em deixo portar per la meva imaginació”. Malgrat tot,  ha afirmat que està treballant en un altre projecte –“quan el meu treball d’editora m’ho permet, es clar”, diu- del qual no es pot dir res.

Robinson Girl tracta d’una noia que en el dia del seu divuitè aniversari, i després d'una festa de la qual no recorda gairebé gens, l’Ona desperta en una platja desconeguda i paradisíaca. Després de diverses hores caminant en un paisatge solitari, descobreix que es troba en el que sembla una illa deserta i, enormement desconcertada, acaba per rendir-se a l'evidència: ha naufragat. Però molt aviat s'adonarà que no està sola: Domin, un jove d'aspecte delicat i d'estrany comportament, l'acollirà en el seu cau i li descobrirà els inquietants misteris de la illa.

"Fem via!", el llibre de la mobilització massiva que va treure al carrer 1,6 milions de persones

La presentació del llibre comporta grans connotacions polítiques que obren més l’escletxa entre l’Estat espanyol i Catalunya

L’Editorial  La Mansarda, juntament amb l’Abacus Còrsega,  van presentar, el dia 2 de desembre, el llibre oficial de fotografies de la Via Catalana del passat 11 de Setembre, que porta per títol “Fem Via!”. A l’acte (i també al llibre) hi van participar Carme Forcadell, Presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANS); Patricia Gabancho, periodista i escriptora; i Juanjo Puigcorbé, actor.

El llibre recull més de 500 imatges pel recorregut de 400 quilometres de la via i, a més, comentaris inèdits de persones conegudes i reconegudes del país com Josep María Espinàs, Juanjo Puigcorbé, Patricia Gabancho, Albert Sánchez Piñol, Jaume Cabré, Jordi Pujol, Montserrat Carulla, Muriel Casals, Salvador Cardús i Núria Feliu, entre d’altres. En l’àlbum els personatges famosos reflexionen sobre la seva vivència d’aquell dia.  Es una obra fet a tall d’homenatge a totes i cadascuna de les persones que van sortir de casa per enllaçar les mans a les de dues altres perdones compartint un projecte de llibertat i de país.

Imatge extreta de Google Images

El pròleg del llibre, que es vendrà a 24 €, l’ha escrit Carme Forcadell, que durant la presentació es va mostrar convençuda  que el President de la Generalitat anunciarà la pregunta per l’autodeterminació de Catalunya abans d’acabar l’any i convocarà el referèndum per a finals de l’any que ve.  No obstant, també ha advertit que de la claredat de la pregunta plantejada depèn l’èxit del procés i el destí de Catalunya. “Si no ens pregunten allò que volem contestar no hi haurà procés”, va concloure Forcadell. Malgrat això, va deixar clar que el repte més important actualment es la independència de Catalunya.

Juanjo Puigcorbé, actor català de teatre i cinema, va dir que sent "una gran il·lusió" davant la possibilitat de "participar en dues transicions, la de la dictadura a la democràcia a Espanya, i una altra que ja s'ha iniciat cap a la independència de Catalunya". L’acte va estar marcat per una gran càrrega política derivada de l’impacte a que la passada Diada de Catalunya va tenir i que, encara avui s’està parlant.

Carme Forcadell, que és la principal promotora del llibre, és lingüista i activista política, fundadora de la Plataforma per la Llengua, membre de l'executiva i vocal de la junta d'Òmnium de Sabadell i presidenta de l’Assemblea Nacional Catalana (ANS), a més de ser una de les organitzadores de la Via Catalana, celebrada l’11 de setembre,  que va mobilitzar a mes d’1,6 milions de persones.  

L'art de les vinyetes arriba a Tarragona de la mà de la Setmana del còmic

Reivindicació de la industria del còmic per als adults

L’Ajuntament de Tarragona va organitzar  la Setmana del còmic a la Plaça del Pallol. La iniciativa va començar el passat 17 de novembre i  va concloure set dies desprès amb la participació de nombroses personalitats aficionats a les vinyetes.  Amb aquest any  ja són sis les edicions amb que compta la província.

Un dels objectius de l’edició d’enguany  era analitzar en profunditat el sector del còmic per a que pogués ser valorat com a art i com a part de la literatura. A més, els experts en aquest sector volen fer veure a la gent del carrer que el còmic no es, només, per a nens petits.  Un dels màxims defensors d’aquest fet es Antoni Guiral, un dels estudiosos del còmic mes important i que, també hi participa com a convidat.  Guiral va ser l’encarregat d’obrir la setmana amb una conferencia que es titulava “Còmics de superherois en España, una curiosa història” i que versava sobre la entrada de les primeres historietes a Espanya en la dictadura franquista, el popular “tebeo”.  La xerrada volia mostrar les connotacions polítiques, socials i editorials; uns superherois marcats pel règim dictatorial i la censura (el capità Amèrica, creat per Jack Kirby i Joe Simon que pertany a Marvel Còmics, no va arribar a Espanya per ser un símbol de llibertat i democràcia).

La Setmana va oferir, també, un programa de conferències, exposicions i projeccions de pel·lícules. Es va començar amb la mostra “Amb el còmic poca broma!”, una exhibició de tots els còmics claus en la història d’Espanya, en la qual es van adjuntar uns quants panells per a que els mes petits poguessin fer-se fotos.  Així mateix, i pel que fa a les conferències, hi va haver una cada dia de la setmana. La primera, la d’Antoni Guiral, després la van seguir “Bruguera i el Papus”, precursora de l’actual revista “El Jueves”, a cura de Ricard Solé i l’Avi, el famós dibuixant, que parlaran de com era viure i treballar per aquest lloc i de les turbulències polítiques d’aquell temps.  “Convivint amb el manga” per Ramón Sarlé que va parlar de la irrupció al mercat del manga, les seves particularitats i els efectes secundaris. El dijous,  van presentar els nous llibrets  “plegats” per Mensula editorial,  tres desplegables que porten per nom “El Chico triste” i “La sombra de la luz.

D’altra banda, la setmana  del còmic també va oferir Cicle de produccions cinematogràfiques que adapten personatges, s’inspiren en històries, utilitzen llenguatge narratiu o estètica de còmic. Cada pel·lícula serà precedida per un breu comentari que tractarà el vincle entre els dos arts seqüencials. Una d’elles va ser “Ghost World”, del director Terry Zwigoff.

Inauguració de la Biblioteca El Clot- Josep Benet

Un espai amb mes de 1.000 metres quadrats que albergarà una col·lecció de totes les obres publicades per Josep Benet, cedides per la família.

Xavier Trias va inaugurar, el passat dissabte 23 de novembre, la nova Biblioteca El Clot-Josep Benet emplaçada a l’edifici Disseny Hub Barcelona. L’edifici, que conta amb el segon servei d’autopréstec de la ciutat, te una superfície de 1.732 metres quadrats amb dues plantes que donaran servei a 41.348 veïns.

Les dues plantes de l’edifici estan organitzades de manera flexible i funcional. A la planta baixa es troben el servei d’informació, la zona d’internet amb Wi-Fi gratuït, 16 butaques i vuit ordinadors, un àrea de música i cinema, diferents punts de lectura i un espai polivalent per a acollir diferents actes culturals amb aforament per 56 persones. A mes, a la planta baixa es troba l’àrea infantil.  A la primera planta, per contra, es pot trobar el gruix del fons de la biblioteca, que compta amb 25.000 documents, diaris i revistes, més punts de connexió a internet, una sala multimèdia amb escàner i impressora i múltiples punts de lectura amb taules i butaques.

Aquestes instal·lacions s’encarregaran de donar servei a una col·lectiu de veïns, de prop de 41.000 persones, que viuen en el barri del Clot i el Parc i la Llacuna del Poblenou, al districte de Sant Martí.  L’edifici ha rebut el Distintiu de garantía de qualitat ambiental de la Generalitat de Catalunya i de l’Etiqueta ecològica de la Unió Europea. El disseny de l’edifici es obra de MBM Arquitectes. No només hi tindrà cabuda la Biblioteca sinó que també acollirà el Museu del Disseny, el Foment de les Arts i del Disseny (FAD) i el Barcelona Centre de Disseny (BCD).

Amb aquesta biblioteca ja son un total de 39 centres que conformen la Xarxa de Biblioteques de Barcelona.  A l’acte també hi va assistir el president de la diputació de Barcelona Salvador Esteve. Xavier Tries va manifestar la seva satisfacció perquè es dediquès una biblioteca al polític, historiador i editor català Josep Benet, que va estudiar el catalanisme polític i va lluitar en favor de la democràcia  durant la dictadura franquista. 

La llibreria Cervantes-Canuda tanca amb els llibres a meitat de preu

Una altre llibreria barcelonina tanca les seves portes per una pujada agressiva dels lloguers.

La llibreria Cervantes- Canuda va tancar les seves portes el passat 22 de novembre a les 20:00 de la nit. Davant la impossibilitat de poder pagar l’augment de lloguer causat per la fi de les rendes antigues, o el que es el mateix, la entrada en vigor de la Llei d’Arrendament Urbà, la llibreria ha hagut de vendre l’estoc al 50% dels seus preus.

La finca en la qual es trobava l’antiga llibreria ja ha sigut venuda a un dels magnats de la moda. Al seu lloc, i després de les reformes pertinents, s’hi instal·larà un Mango. Tot i això, legalment no poden abandonar el local fins 31 de desembre de 2014 pel que estipula la Llei d’Arrendament Urbà. Tanmateix, el propietari ha decidit desallotjar el local per deixar via lliure a les modificacions que es faran. “Ha sigut una mort anunciada”, declarava el seu propietari Santiago Mallafré.

No obstant això, encara hi ha un bri d’esperança per a les lletres, ja que el propietari ha decidit vendre el seu fons de 200.000 exemplars a un antic empleat, Xavier Ciordia, per a que continuï el negoci. A mes, el mateix Mallafré ha anunciat que estaria disposat a obrir un local mes petit i en una zona no tan cèntrica per reduir els costos del lloguer.

La llibreria, de mes 600 metres quadrats, va ser fundada pel pare de l’actual propietari – Ramon Mallafré- el 1931. Aquest any, acaba amb 82 anys d’història que li han servit per consolidar-se con una de les llibreries mes importants de Barcelona. Es dedicava bàsicament a la compra de llibres de segona mà i a trobar, obres estranyes i curioses, de totes les matèries i disciplines, primeres edicions, aquells que tractaven sobre la Guerra Civil espanyola, el de bibliofília, història, filosofia, monografies locals, caça, cuina, viatges, revistes, etc.

El local també va servir com a inspiració literària, sobre tot el seu soterrani. L’escriptor Carlos Ruiz Zafón la va descriure a la seva obra, L’ombra del vent, com el cementiri dels llibres oblidats de la novel·la, per la qual cosa és molt visitada pels devots d'aquesta història i es recomana la seva visita en moltes rutes literàries.

La crisis es igual per a tots i no es només aquesta llibreria que tanca. La llibreria Plató al carrer Balmes –a El Putxet- i la llibreria Roquer, situada als Jardinets de Passeig de Gracia. El panorama literari canvia molt ràpidament degut a la crisi financera. Dintre de molt poc temps, si no es posa remei, les grans cadenes dominaran tot el panorama comercial en detriment del negocis familiars i, en concret, de les llibreries. 

Celdoni Fonoll presenta "Ales i pètals".

La presentació del llibre naturalista es converteix en un acte de marcat accent polític.

Celdoni Fonoll va presentar la seva nova obra de poemes naturalistes a la llibreria “Casa del llibre” de Rambla Catalunya, Ales i Pètals, el passat 18 de novembre.  A l’acte hi van assistir nombrosos personatges, el mes destacat va ser el president Artur Mas que, a mes, va fer una petita intervenció. 

Imatge extreta de Google Images

La presentació va anar a càrrec del periodista i escriptor Salvador Cardús que també ha escrit el pròleg del llibre. Així també, Lloll Bertran, la cantant i actriu catalana, va oferir un breu recital dels poemes amb l’ajuda al piano d’Isaac Fonoll i al violoncel de Gemma Ferré.  Isaac Fonoll no només ha tocat el piano durant l’exhibició, sinó que també  ha participat activament en l’escriptura del llibre, ja que ha complementat els poemes amb un annex que tracta sobre cultura popular i literatura catalana.  Lloll Bertran també hi ha participat escrivint l’epíleg.  Les fotografies que acompanyen el poemes han sigut realitzades pel naturista Jaume Sañé. Els poemes es complementen amb dades biològiques de cadascun del animals y plantes.

Artur Mas va recalcar durant la visita que “la poesia es part de l’anima de la nació i apel·la a la part mes íntima de les persones, els sentiments i les emocions”. Mas va oferir un discurs proper i emotiu que reflectia la història de les lletres catalanes: “Catalunya ha sobreviscut al llarg dels anys per que molta gent ha cregut en ella i ha estimat la seva llengua i cultura”, es a dir, el català ha sobreviscut en el temps gracies a que la gent ha preservat la seva tradició. En matèria de política, ja que es inevitable parlar d’això amb els temps que corren, ha afirmat, en relació a la última decisió del PSOE, que “no es moment de baixar  del tren. Com mes siguem mes força tindrà el tren col·lectiu”.  Salvador Cardús no s’allunyava massa de l’opinió del president en constatar la “importància de la poesia catalana com a element fonamental en la construcció de Catalunya”.

Imatge extreta de Google Images

Ales i Pètals es el 12è llibre de poesia de l’autor amb poemes naturalistes que homenatgen la fauna i la flora catalana. Fonoll ha versificat 35 especies amb 16 ocells, 8 papallones i 11 plantes dels Països Catalans. No obstant això, en tota la seva obra ha donat veu a un total de 600  especies d’animals i plantes, de les qual 221 són d’ocells, 178 d’herbes, arbusts i lianes, 55 d’arbres, 50 de bolets, 34 de mamífers i 62 de mol·luscs, aràcnids, crustacis, insectes, peixos d’aigua dolça, amfibis i rèptils. 

La màxima distinció de la llengua castellana cau a Mèxic.

Elena Poniatowska s’adjudica el premi Cervantes pel seu compromís social amb el país centreamericà.  

Elena Poniatowska ha guanyat, als 81 anys, el Premi Cervantes del 2013 i es, juntament amb Maria Zambrano, Dulce Maria Loynaz i Ana María Matute, la quarta dona en fer-ho.  Jose Ignacio Wert va comunicar-li el dimarts 19 de novembre mentre l’escriptora  mexicana feia fúting pels carrers de la capital del país en xandall.

Imatge extreta de Google Images

Escriptora i periodista, la seva obra se centra, bàsicament, en la realitat social del seu país; ha estat testimoni dels principals successos ocorreguts a Mèxic en els últims 50 anys. Poniatowska ha relatat amb visió crítica des del terratrèmol del 1985 al llibre Nada, nadie fins a la matança d’estudiants del 1968 a la plaça de les Tres Cultures, a la novel·la La noche de Tlatelolco, que li va valer el premi Xavier Villarurrutia, el 1971, el qual va rebutjar per protestar pel crim comès al seu país.  D’ençà d’això l’obra de Poniatowska va passar a ser un manifest en defensa dels drets humans.

Poniatowska va néixer a Paris el 1932 durant l’exili dels seus pares a la capital Francesa. Als 10 anys la seva família va haver de traslladar-se a Mèxic. Sense parlar una paraula d’espanyol, la seva mainadera va ensenyar-li l’idioma abans de ser enviada a estudiar a col·legis dels Estats Units.  Per les venes li corre “sang blava”, ja que el seu pare era descendent del rei Estanislau II de Polònia. Tot i que les seves novel·les han tingut molt d’èxit, ella es considera, per damunt de tot, periodista. El seu afany per defensar la integritat dels éssers humans i la ideologia d’esquerres que la caracteritza, l’han acabat convertint en la “princesa roja”.

Imatge extreta de Google Images

El jurat del premi, indecís en la decisió –van haver de necessitar 8 votacions per a tenir clar el veredicte-, va declarar que li han concedit el guardó pel seu “ferm compromís amb la història contemporània” i per que la seva obra es caracteritza per “una projecció internacional i integradora”.  El premi concedit a l’escriptora ha sigut una sorpresa pel fet que no estava en cap de les apostes. Altres noms que sonaven com a favorits per rebre el premi eren l’argentí Ricardo Piglia, el nicaragüenc Ernesto Cardenal o l’uruguaià Eduardo Galeano.

La periodista ha publicat més de 40 llibres que li han valgut per ser un referent clar en la literatura espanyola i, més, en la llatinoamericana.  No nomes s’ha convertit en un model a seguir, sinó que la seva multitud de premis l’han ajudat a fer-se sentir per sobre de les altres veus i, així poder denunciar el problema social que pateix Mèxic. No obstant, també ha rebut el reconeixement de la Cambra de Diputats del país centreamericà que destaca “ la labor acadèmica, intel·lectual i de difusió” que ha realitzat l’escriptora, a més, de senyalar la seva satisfacció per la  fructífera carrera desenvolupada.

Es commemora el primer centenari de Salvador Espriu durant tot un any d'homenatges.

La Generalitat de Catalunya crea una pagina web per a controlar l’impacte de l’Any Espriu.

Imatge extreta de www.anyespriu.cat

Salvador Espriu compleix, durant tot aquest any, el primer centenari d’ençà del naixement del poeta i narrador de Sinera.  Per a commemorar-ho s’han celebrat una sèrie d’esdeveniments  entorn de la figura de l’escriptor que clouran el pròxim 2 de desembre amb un concert anomenat Geografia Espriu.  L’acte tindrà lloc al Palau de la Música de Barcelona i serà dirigit pel compositor Enric Palomar.

Que la figura de Salvador Espriu es un referent en la literatura catalana no es cap secret. Per això, s’ha volgut celebrar el primer centenari des que va néixer amb tot d’actes que volen revifar la figura literària més important durant l’època de postguerra i l’època post franquista.  Amb aquest mateix objectiu el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB) va inaugurar, el passat 29 d’octubre, una exposició titulada Espriu. He mirat aquesta terra.

 

Imatge extreta de Google Images

Al voltant de l’exhibició s’organitzaran activitats   per poder gaudir d’un Espriu més proper i íntim. La  primera en donar veu a les vivències de l’autor es  Rosa Novell amb una exposició titulada Les veus  del carrer. Rosa Novell diu Espriu on debatrà  aspectes de l’obra i la personalitat de l’autor, a més  de realitzar una lectura dramatitzada d’algunes de  les seves obres acompanyada per la violoncel·lista  Fanny Silvestre. Es realitzarà el 27 de novembre a  les 19:30 hores. L’entrada costarà 7 euros.

El CCCB planteja, també, una activitat més familiar dins de l’exposició que pretén conèixer l’univers creatiu d’Espriu a través dels seus personatges, dels jocs de la seva infantesa i del seu entorn més quotidià. Pel cap de setmana del 24 de novembre planteja un Itinerari Urbà: Lavínia. La Barcelona de Salvador Espriu, l’entrada costarà 8 euros i es realitzarà durant tot el dia. I, per a que ningú es quedi sense gaudir de l’autor català, s’organitzaran visites comentades per a grup amb risc d’exclusió social i persones afectades d’alzheimer.

Una altre de les exhibicions amb mes renom d’aquest any ha estat l’homenatge que el cantautor Raimon va oferir a Salvador Espriu el 9 de novembre a l’Auditori de Barcelona. Va musicar 22 poemes en un acte separat en dos parts. La primera va estar basada en l’antologia dels temes composats pel cantant amb les lletres d’Espriu i en la segona es portaran a escena.

Imatge extreta de www.europapress.es

La Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) també ha comptat amb el seu propi acte en homenatge a l’autor més prolífic de la literatura catalana.  Va acollir del 13 al 15 de novembre el II Simposi Internacional Salvador Espriu. L’acte inaugural va ser el dia 13 a Arenys de Mar, mentre que la resta de l’esdeveniment es va realitzar a Bellaterra el 14 i 15 de novembre. L’objectiu principal del simposi va ser conèixer amb mes profunditat l’obra de l’autor i, sobretot, centrar-se en la etapa de després de La pell de brau, durant els anys 60, quan es va veure envoltat per l’èxit i la projecció internacional. 

L’Any Espriu no només ha realitzat actes durant aquests últims mesos de l’any, sinó que ha realitzats molts i ben diversos des del mes de gener. Una mostra en són la Presentació del llibre Antologia poètica de Salvador Espriu, celebrat el 17 de juny. L’Homenatge a la comunitat educativa de Salvador Espriu, celebrat el 26 d’abril. I la Jornada pedagògica Salvador Espriu, celebrada el 26 d’abril.  

El Saló del Manga com a porta cap a la cultura oriental.

El fenomen del manga afavoreix el descobriment d’una literatura fins ara amagada per les lletres occidentals.

El creixement continu de l’eufòria per la cultura nipona obliga el Saló del Manga a buscar millors instal·lacions per l’any següent, que aquesta edició contava amb un total de 35.000 metres quadrats. La Federació d’Institucions Professionals del Còmic (FICOMIC) assegura que en la pròxima edició intentaran disposar de mes espai tot i haver ocupat dos pavellons a Montjuïc.

Imatge extreta de www.ficomic.com

L’auge de la literatura japonesa es un dels factors pels quals la 19ª edició del Saló del Manga ha reunit aquest any uns 115.000 visitants, els quals van haver d’esperar fins a tres hores per poder entrar al recinte. El dijous 3 d’octubre va ser l’inici d’una congregació que va superar els límits establerts. El primer dia va ser un dels mes relaxats, però tant divendres com dissabte les cues de gent s’acumulaven al voltant de l’edifici per l’aforament limitat a 9.000 persones. Només van poder aguantar les hores d’espera els mes aficionats a un gènere que cada cop atreu  a mes gent.  L’últim dia, el diumenge 3 de novembre, el degoteig de gent va ser mes fluid fins al migdia, quan les cues es van tornar a formar.

La literatura es un dels clars exemples de que tot el que està relacionat amb Japó es interesant. No només es van oferir als assistents còmics i manges, sinó que també hi va haver literatura. Li Kunwu va ser un dels convidats a aquest acte, es  autor de Los pies vendados i va presentar l’obra al Saló del Manga.  El seu últim escrit es, en part, biogràfic i explica des de l’interior una part poc coneguda de la història xinesa: Chunxiu es una jove que es veu obligada a embenar-se els peus perquè no creixin i així poder aspirar a una matrimoni que elevi el seu estatus social a través de maltractaments físics.  La seva obra constitueix un curs per la història xinesa i un relat biogràfic d’una dona que va patir els calvaris a que eren sotmeses les nenes (Chunxiu va ser mainadera de l’autor).

Haruki Murakami

Un altre dels fenòmens editorials nipons es Haruki Murakami, autor de l’obra 1Q84. Una novel·la negra centrada en dos personatges principals Aomame, una dona independent i instructora de gimnàs i Tengo, un professor de Matemàtiques. Ambdós porten vides solitàries, però un d’ells amaga un gran secret: l’Amoame es una assassina i Tengo només un aspirant a novel·lista al qual encarreguen un treball complicat. Com a teló de fons l’escenari del maltractament i la corrupció.

Moltes editorials espanyoles han optat per a començar a publicar edicions d’autors japoneses en veure la gran expansió que esta patint. Algunes d’elles són la madrilenya Quaterni i l’asturiana Satori. 

Parlem amb...Albert Sanchez Piñol.

Sánchez Piñol: “Potser la millor manera d’explicar la realitat, és la ficció”

La xarxa de Biblioteques de Barcelona va convidar Albert Sánchez Piñol a participar en un debat sobre el seu últim llibre, Victus. L’autor de la novel·la històrica, va respondre extensament totes les preguntes plantejades el passat 4 de novembre a la Biblioteca Jaume Fuster, situada a la Plaça Lesseps.

Imatge extreta de Google Images

“Bàsicament, aquest llibre es una novel·la d’aprenentatge.  És un viatge del protagonista –Martí Zuviria- del món racional en el que treballava cap al món irracional de la guerra”, va dir l’autor. Sánchez Piñol va intentar amb aquesta petita conferencia, que va durar poc mes d’una hora, explicar detalladament cadascun dels matisos que composen la novel·la.  L’escrit es caracteritza, bàsicament, per explicar des del punt de vista d’un adolescent la guerra de Successió espanyola. Es basa en el Setge a la ciutat de Barcelona per erigir una trama amb personatges de tot tipus. “El Martí Zuviria es un personatge històric real, però poc rellevant. L’únic que se sap es que va ser traductor de francès i persona de confiança de Villarroel”. Aquest, no obstant, no es l’únic personatge verídic del relat, tant Antoni de Villarroel com Esteve Ballester van participar realment en el conflicte.

Tanmateix, va confirmar que la novel·la va resultar fàcil d’escriure per que tenia la sensació de que “li donaven tot fet”. El relat barreja amb eficàcia els fons històric que l’autor vol  denunciar amb els embolics de la vida d’en Martí Zuviria. “Vaig haver de documentar-me moltíssim per escriure aquesta novel·la. Després, a l’hora d’editar el llibre, vaig haver de treure alguns capítols que no concordaven amb el fil de la història. Com a autor haig de tenir l’instint per saber què és narratiu”. No obstant, l’autor no perd l’esperança de poder mostrar al públic tot allò que va eliminar i poder publicar un making off.

Imatge extreta de Google Images

A mes, l’autor va parlar dels efectes que va tenir la guerra de Successió sobre Catalunya: “Les derrotes son molt tristes i les guerres molt amargues però la cultura catalana va sobreviure gracies a la derrota. La ciutadella es va fer per oprimir la ciutat”.  Tot i això, la nota d’humor no va faltar en una conferencia  on es va preguntar sobre tots els temes que inquietaven els lectors, inclús la sexualitat del protagonista. L’autor va afirmar i sentenciar que “el protagonista no es pas el seu alter ego. Si que ho es la Waltraud –personatge que escriu la història que narra en Martí al llibre-. La relació que té amb el protagonista es un recurs narratiu molt útil. Els maltractaments a que era sotmesa li van servir per fer entendre el lector d’avui dia el fet de la guerra”.

L’Albert Sánchez Piñol es un escriptor català que va estudiar Antropologia a la Universitat de Barcelona (UB). Col·laborador habitual de l’ARA, ha escrit les novel·les  La pell freda (2002) i Pandora al Congo (2005).  Victus es la seva primera obra íntegra de gènere històric i en castellà. 

Clausura de la mítica llibreria Catalònia.

L'entitat tanca les seves portes greument perjudicada per la crisi.

L’emblemàtica Llibreria Catalònia va tancar les seves portes el passat febrer acuitada per la crisi financera que afecta Espanya des del 2008.  Miquel Colomer, el seu director, va afirmar que resultà una decisió difícil, trista i dolorosa però irrevocable.

Després dels 88 anys d’activitat ininterrompuda, d’haver superat la Guerra Civil i la dictadura i d’haver patit un greu incendi el 1979, la llibreria cessarà de manera definitiva la seva activitat per que “l’actual crisi, més accentuada al sector del llibre, ha generat una davallada de vendes els darrers quatre anys, que en les nostres circumstàncies i condicions, han fet impossible la continuïtat de la llibreria” va afirmar el seu director en el comunicat oficial ofert el 7 de gener de 2013.

Imatge extreta de Google Images

Fins al seu tancament,  a la llibreria hi ha treballat fins a vint persones, tot i que en els últims temps la plantilla es va reduir a deu pels greus problemes econòmics que van patir. El director els “va dedicar un record a totes les persones que al llarg de tants anys han treballat a Llibreria Catalònia”.

Tot i que la causa principal del tancament es la crisi, també es manegen altres hipòtesis com la mala gestió de la cúpula administrativa davant les grans oportunitats del local, la proximitat de grans cadenes comercials com l’Fnac i El Corte Ingles (tot i que aquests grans magatzems actuaven com a portadors de possibles compradors)  i per l’excessiu pes de les compres institucionals de la llibreria.

Actualment, en l’establiment on es trobava la llibreria s’ha instal·lat un restaurant de menjar ràpid de la cadena McDonald’s. L’ instal·lació comptava amb mes de 800 metres quadrats i un fons de 90.000 exemplars a disposició dels consumidors. A més, a través dels ordinadors disposats en diferents punts del local es podien buscar un total de 135 referencies a la base de dades.

La llibreria va ser fundada el 1924 per Josep Lopez Llausás, Manuel Borràs de Quadras i Josep María  Cruzat en el número 17 de plaça Catalunya (on actualment esta situat l’edifici del Banc d’Espanya). Sis anys després, el 1931, es traslladà a la Ronda Sant Pere 3 fins al seu tancament aquest mateix any.  Durant la dictadura franquista va haver de canviar el seu nom per Casa del Libro fins el 1976, que el va recuperar. El 1979 va patí un greu incendi que la va destruir per complet.

Llibres contra la pobresa.

L’increment de les persones sense recursos obliga a conscienciar els joves a través de la cultura.

La fundació social EMAÚS va recollir diners per portar a terme el desenvolupament de la seva acció social. L’entitat va vendre llibres a l’entrada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB)  el passat dia 2 d’octubre durant el transcurs de tota la jornada.

La corporació es va instal·lar en una de les entrades principals de la UAB per on transita mes gent, situada just al costat de la parada de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) que cada dia porta a la gran majoria d’estudiants que cursen els seus graus en la universitat.  Van muntar una parada que es caracteritzava per un munt de capses de plàstic negre situades a terra al voltant d’una taula formant un quadrat. L’associació oferia tant llibres actuals com antics, especialitzats (geografia, medicina...) o lectures d’oci (Agatha Christie, Robin Cook...) a preus molt baixos: 1, 2 i 3€.

La institució venia llibres per a poder finançar l’acollida de persones amb problemes d’adaptació social, ja sigui a causa de la marginació o de problemes per a subsistir. Molts alumnes es van apropar per aprofitar la gran oportunitat que se’ls oferia d’aconseguir llibres a molt bon preu. Amb aquesta acció s’intenta mostrar els estudiants que ajudar a la gent mes desafavorida només pot costar uns pocs euros.

EMAÚS es una entitat de caràcter social, sense ànims de lucre, laica, els objectius de la qual son: millorar les condicions de vida de les persones en risc d’exclusió social i sensibilitzar a la societat sobre les causes, implicacions i possibles solucions del problema social. 

Pols a l'electronica.

El paper s’erigeix com a predominant en una Fira marcada per la davallada cultural.

El Gremi de Llibreters de Vell de Catalunya  va organitzar, el passat 20 de setembre, la 62ª Fira del llibre d’Ocasió Antic i Modern al Passeig de Gràcia de Barcelona (entre plaça Catalunya i Consell de Cent). L’esdeveniment, que va acabar el 8 d’octubre, va ser inaugurat per l’escriptor i dramaturg Jordi Coca (Barcelona, 1947).

El passeig de Gracia es va convertir durant dues setmanes en el major expositor de compra-venda de llibres, en el qual es podien trobar des de les edicions mes antigues fins a les mes noves, passant per algunes ja descatalogades. Un total de 36 llibreries van oferir tots els seus exemplars a disposició dels vianants del mític carrer, transitable des del 1827. Expositors de llibreries barceloneses, d’algunes poblacions catalanes i, fins i tot, d’altres ciutats com Granada, Valencia i Madrid, que van ser convidades pel Gremi de Llibreters, van aportar el seu gra de sorra.

“L’objectiu principal de la fira es incitar a llegir a la gent, no perdre el gust per la lectura però, sobretot, no perdre el paper envers el llibre electrònic” va manifestar Carme Muntaner, propietària de la Llibreria Montgiber, “he vingut com a client fins fa tres anys i el que s’espera trobar son llibres curiosos i estranys que cridin la nostra atenció”. Així mateix, la fira se celebra en un moment en que la tecnologia guanya terreny al llibre tradicional, no obstant, aquest esdeveniment reuneix cada any els apassionats de la lectura que esperen trobar joies bibliogràfiques i, a aquells, que aposten pel paper imprès.

La fira del llibre destaca per tenir una gran tradició literària i oferir a tots els clients una gran varietat de gèneres. “La gent busca llibres relacionats amb viatges, art,  història, música...”  afirma la Carme. En canvi, el José Javier Garcia, propietari de la llibreria Garcia Prieto, afirma que cada caseta té un tipus de consumidor però que en la seva hi predominen “aquells senyors amb experiència que miren detingudament i saben distingir perquè un llibre costa 500€”. Tanmateix, ha notat que el nivell cultural ha disminuït en els 15 anys  que porta participant a la fira. Malgrat tot, si hi ha una cosa que ambos busquen és inculcar el costum de la lectura a aquells mes joves que s’apropen a les seves parades.

El Gremi de Llibreters va organitzar moltes activitats al voltant de la fira. La més remarcable va ser l’exposició monogràfica realitzada amb l’objectiu de mostrar al públic tresors bibliogràfics. L’encarregat aquest any de confeccionar el cartell va ser l’artista Didier Lourenço (Permià de Mar, 1968).

Presentació

Hola!

Em dic Carlota Valdivia i estic estudiant Periodisme a la Universitat Autònoma de Barcelona. 

Si hi ha una cosa que m’agrada molt en aquest mon (apart del Patinatge Artístic, es clar) es llegir. En aquest bloc m’agradaria oferir-vos una eina per a que estigueu assabentats de tots els enrenous que tenen a veure amb el món de la literatura, quins llibres hi surten, a quins esdeveniments podeu assistir... Proposo un bloc en el que pugueu iniciar-vos en el món de la literatura i per a que pugueu adonar-vos que llegir un llibre no ha de ser una obligació sinó un plaer que pugui endinsar-vos en mons desconeguts, plens de tot el que vosaltres hi vulgueu posar.

Tanmateix, no m’hi dedicaré a recomanar-vos quins llibre podeu llegir, sinó que intentaré que sigui un bloc mes variat, amb moltes mes coses per oferir-vos a part de breus descripcions sobre l’argument de qualsevol llibre i la meva opinió sobre ell. Espero que us agradi.

Ens veiem.